Sessió de cloenda

La salut després del Covid-19

La percepció de passar la pandèmia és real, encara que estiguem lluny d'haver-la superat. Amb l'aparició de noves variants, que van assolir Occident amb una bona part de la població ja vacunada, la sensació és que estem a prop de controlar la pitjor crisi de salut de l'últim segle. Però si a hores d'ara hem estat capaços de processar algunes certeses, després de gairebé tres anys tan intensos com incerts, n'hi ha dos que apunten a l'horitzó immediat. La primera és que potser aquesta pandèmia és només un anunci d'altres que encara han d'arribar; la segona és que, com en totes les crisis, els que acaben pagant un cost més elevat són els que tenen menys recursos per fer-los front. La bretxa d'equitat s'amplia i no només entre països rics i economies menys afavorides, també a l'interior dels països més avançats.

El cas dels EUA, amb una política erràtica i canviant al voltant de l'epidèmia, enmig d'un procés electoral clau per al govern ultranacionalista de Donald Trump, revela un brutal desequilibri en l'impacte del virus entre poblacions amb recursos i aquelles més vulnerables. El patró de desigualtat que es començava a comprovar a la salut de les persones com a conseqüència de les pautes d'alimentació, habitatge, educació o exposició a factors mediambientals es repeteix com a conseqüència de la pandèmia de COVID. La qüestió és saber com fer de l‟evidència un element crític al‟hora de prendre decisions.

La salut té un component polític ineludible: no és només un bé individual, també és una condició per garantir les relacions econòmiques, socials o familiars. El COVID ha transformat la idea que teníem de seguretat col·lectiva. La nostra seguretat a Occident ha mutat com el virus i ara depèn de la capacitat de frenar una pandèmia i donar una resposta als problemes de salut, almenys tant com de tenir exèrcits capaços de defensar un territori. La nòmina d'amenaces globals ha canviat i la pandèmia, lluny de ser una anècdota en la història, sembla més aviat l'anunci del que ha de venir. Amb la desforestació, la destrucció de lequilibri ecològic o lescalfament global augmenta el contacte entre animals i individus i es multiplica la capacitat de transmissió de malalties. La realitat local, a més, genera urbs cada cop més contaminades i patrons de compra i consum que augmenten el risc d'epidèmies per malalties cròniques fruit de l'obesitat o el deteriorament de la salut mental. Cadascun d'aquests riscos planteja un repte col·lectiu per donar resposta per evitar que la salut acabi sent un factor de desigualtat encara més crític que l'economia o l'educació. Com podem encarar el futur de la salut?

PONENTS 

• Keshia Pollack Porter, presidenta del Departament de Salut, Política i Gestió de la Bloomberg School of Public Health, Johns Hopkins University.
• Rafael Vilasanjuan, periodista, director d'Anàlisi i Desenvolupament Global a l'ISGlobal i membre del Comitè de Direcció de Societat Civil de GAVI (The Vaccine Alliance).

Vídeo sessió

Un món canviant, un món etern

La globalització presumia que el creixement del PIB conduiria a una homogeneïtzació política i una estabilitat general que no s’ha produït. Ans al contrari, en un món en canvi constant (tecnològic, econòmic, social), de trencament de les estructures establertes des de la revolució industrial, el ressorgiment de l’ultradreta, els populismes o els islamismes ens fa pensar en l’aparició d’unes dinàmiques en sentit contrari que proposen un tornar a les arrels suposadament pròpies, un recolliment que mira un passat sovint fictici però que es percep com real i desitjable. Això passa a tot arreu, però pot ser Rússia un exemple paradigmàtic d’aquesta visió, d’aquest sentiment de radicalització, de tancament, de refugi en un món propi?  I l’atac a Ucraïna s’ha  de veure com un acte concret mogut per raons geostratègiques o és una manifestació de l’ànima russa profunda, de la fantasia de poble escollit, que passa per damunt de qualsevol consideració pràctica o ètica?

PONENTS 

• Sophy Roberts, escriptora, autora de Los úlltimos pianos de Siberia.
• Jordi Alberich, economista, director de continguts del Dénia Festival de les Humanitats.

Vídeo sessió

Clausura institucional

PONENTS 

• Vicent Grimalt, alcalde de Dénia.
• Josep Ramoneda, escriptor i periodista, director de continguts del Dénia Festival de les Humanitats.

Vídeo sessió